[gilug] Re: La UOC no? ataca publicament el programari lliure

2016-05-15 15:34:51 UTC

Molt bé.

El dia 12 de maig de 2016, 10:25, Eduard Vidal i Tulsà <>
ha escrit:

> Cal posar antecedents a totes les converses, al menys així ho crec de la
> wikipedia es despen:
>
> "La UOC es va crear d’acord amb el mandat incorporat en la Moció 28/IV del Parlament
> de Catalunya <https://ca.wikipedia.org/wiki/Parlament_de_Catalunya>,[10]
> <https://ca.wikipedia.org/wiki/Universitat_Oberta_de_Catalunya#cite_note-:0-10> pel
> qual s’instava al Govern de la Generalitat
> <https://ca.wikipedia.org/wiki/Govern_de_la_Generalitat_de_Catalunya> de
> Catalunya a adoptar les mesures pertinents per consolidar un sistema
> d’ensenyança universitària a distància en aquesta comunitat, adequat a la
> realitat social contemporània.
>
> Per aquest motiu, el Govern de la Generalitat de Catalunya va impulsar la
> creació de la UOC, participant en el finançament del projecte i en la
> composició del Patronat que governa la UOC.[11]
> <https://ca.wikipedia.org/wiki/Universitat_Oberta_de_Catalunya#cite_note-:1-11> En
> concret, es constitueix mitjançant escriptura pública el 6 d’octubre de
> 1994, adoptant la forma jurídica d’una fundació, la Fundació per la
> Universitat Oberta de Catalunya (FUOC).[12]
> <https://ca.wikipedia.org/wiki/Universitat_Oberta_de_Catalunya#cite_note-12>
>
>
> A la vegada, la UOC va ser reconeguda mitjançant la Llei del Parlament de
> Catalunya 3/1995, de 6 d’abril,[10]
> <https://ca.wikipedia.org/wiki/Universitat_Oberta_de_Catalunya#cite_note-:0-10> de
> reconeixement de la UOC. "
> Aixo sembla indicar que fou fundada com una universitat pública més, com
> la de Girona, per exemple.
> de la wiki sobre la udg
> El 30 de desembre del 1991 el Parlament de Catalunya
> <https://ca.wikipedia.org/wiki/Parlament_de_Catalunya> va aprovar la llei
> 35/1991 de creació de la nova Universitat de Girona; el text del document,
> firmat per Jordi Pujol <https://ca.wikipedia.org/wiki/Jordi_Pujol> (president
> de la Generalitat
> <https://ca.wikipedia.org/wiki/President_de_la_Generalitat_de_Catalunya>)
> i per Josep Laporte i Salas
> <https://ca.wikipedia.org/wiki/Josep_Laporte_i_Salas> (conseller
> d'Educació <https://ca.wikipedia.org/wiki/Conseller_d%27Educaci%C3%B3>),
> va ser publicat el 15 de gener del 1992 al Diari Oficial de la
> Generalitat de Catalunya
> <https://ca.wikipedia.org/wiki/Diari_Oficial_de_la_Generalitat_de_Catalunya>
> .[10]
> <https://ca.wikipedia.org/wiki/Universitat_de_Girona#cite_note-dogcreacio-10> Posteriorment,
> l'1 de juliol del mateix any, la Generalitat
> <https://ca.wikipedia.org/wiki/Generalitat>va publicar el decret 131/1992
> segons el qual es segregaven, per integrar-se en la UdG, els següents
> organismes: de la Universitat Autònoma de Barcelona
> <https://ca.wikipedia.org/wiki/Universitat_Aut%C3%B2noma_de_Barcelona> el
> Col·legi Universitari, l'Escola Universitària de Formació del Professorat
> d'EGB i l'Escola Universitària d'Estudis Empresarials; i de la Universitat
> Politècnica de Catalunya
> <https://ca.wikipedia.org/wiki/Universitat_Polit%C3%A8cnica_de_Catalunya> l'Escola
> Universitària Politècnica.[12]
> <https://ca.wikipedia.org/wiki/Universitat_de_Girona#cite_note-dogsegregacio-12> El
> primer rector <https://ca.wikipedia.org/wiki/Rector> de la Universitat de
> Girona va ser Josep Maria Nadal i Farreras
> <https://ca.wikipedia.org/wiki/Josep_Maria_Nadal_i_Farreras>.[13]
> <https://ca.wikipedia.org/wiki/Universitat_de_Girona#cite_note-preminadal-13>
> [14] <https://ca.wikipedia.org/wiki/Universitat_de_Girona#cite_note-14>
> Veiem dons que les dos son universitats publiques, aquelles coses que amb
> el poder de la democràcia es creen.
> Pero si ens fixem a les dos entrades de la wiki, hi ha una cosa que
> resalta a la udg i a la uoc no, i és precisament la paraula pública.
> Suposo que el nostre benvulgut profesor a la UOC recordarà quan es va
> fundar la UOC els diaris n'anaven plens, de que si una UNED a la catalana,
> amb internet i no amb correspondència.  Actualitzant i catalanitzant el
> format UNED. Jo m'en recordo.
> fins i tot la uoc està a l'asociació de universitats publiques catalanes.
> http://www.acup.cat/.
> Pero si seguim indegant a la wiki sobre la uoc, veiem que *6* carregs de
> direcció venen donats per empreses privades o privatizades (les caixes) i
> només *5* per el parlament de catalunya.
>
> despres podriem recordar que estudiar a la unviersitat a catalunya es on
> surt mes car de tot l'estat espanyol
> http://yaq.es/reportajes/cuanto-cuesta-estudiar-universidad
> i espanya es dels llocs més cars de Europa
> http://www.elmundo.es/sociedad/2016/04/15/570f9b3ce5fdea6d578b45cd.html
> només superats per 6 paisos
> Fixeu-vos en el UK, que cada regió (pais diuen ells) comunitat autònoma
> diria España surt al mapa amb entitat propia, i que si es fes la mitjana
> com a  la resta segurament no hi hauria tanta diferència.
> A més que les universitats de anglaterra son de les més elitistes del mon.
> Aixo podria explicar per que catalunya es tant cara en estudis, per que
> tenim les millors universitats del mon. I gent d'arreu omple els nostres
> carrers buscant el somni català :D
>
>
> Vostè senyor Cabot barreja barroerament conceptes.
>
> Vostè sap que estem en una societat democràtica, però basada en el lliure
> mercat. La nostra democràcia ens dona bàsicament dos poders al poble, i si
> els nostres diputats no es permeten corrompre gràcies als diferents lobbys
> ens representen a nosaltres.
> Els poders que te el poble, i que son cedits sistemàticament al diputat
> son legislar i executar.
> Es legisla de moltes coses, bàsicament es legisla sobre el llure mercat,
> per que venedors "dolents" puguin malferir als consumidors, o per exigir
> que el programari no contingui codi ocult o malintencionat.
> De fet es curiós, però d'aixo segon no n'hi ha gaires legislacions al
> respecte. Aqui en te una:
>
> http://noticias.juridicas.com/base_datos/Admin/rdleg1-1996.l1t7.html
> Se la pot llegir, es amena i de fàcil lectura, bàsicament parla dels drets
> de l'autor, de modificacions que pugui fer l'usuari per adecuar-lo a la
> seva feina, i del posible persecució del usuari que en distribueixi còpies
> ilegalment. Ni una sola coma persegueix l'espionatge o qeu s'ompli els
> ordinadors de popups.
> Això es el que diu la democràcia sobre el programari.
> L'altra cosa que fa el poder via diputats, i aquestos delegant al govern
> es incidir en el lliure mercat. Creant empreses públiques com on treballa
> vostè, o subvencionant a clients per que puguin comprar o disfrutar de
> productes d'empreses privades o d'empreses públiques.
>
> Aixi el que tenim es una societat de lliure mercat, amb limits democràtics
> i posibles ingerències de lo públic (que emana del poble) cal aquest lliure
> mercat.
> On tothom fa el que vol, sense trencar les normes.
> Això a mi m'agrada, més que no pas el comunisme, per que ens porta més cap
> al ideal anàrquic on tothom es lliure,  i la seva conciència l'impedeix de
> fer mal als altres.
> M'agrada que sigui la demòcràcia la que em defensi dels inconcients.
>
>
> Arribats a aquest punt, ens hauriem de plantejar si la democràcia hauria
> d'ingerir més en algun camp. La democràcia ja es una idea sòlida de mes de
> dos mil anys d'història . Està bé plantejar-se-la.
> Idees com les de USA de expropiar les amazones a brasil per decalrar-les
> bé public d'aire son molt bones. Ningú hauria de poder robar-nos l'aire que
> respirem. Idees com la que li va conterrestar el president brasileny als
> USA, curiosament els dos tenen casos de corrupcio aquestos dies encara que
> el de USA es més discret, El president de Brasil li va dir que estaria
> encantat de que la ONU hagafes el control de la selva amazònica si al
> mateix temps es feia càrreg de totes i cada una de les extraccions de
> petroli del mon.
>
> Per a mi es aixo la democràcia. Si permetem que mans privades es lucrin
> amb una cosa que es de tots, com son les mines o si per el contrari
> automatizem aqeustes mines i revertim la riquesa en diners en efectiu a
> cada persona del mon/país.
> Tinc coneguts a guinea ecuatorial, (una antiga provincia espanyola
> independitzada) que diuen que si l'Obian no es quedes amb tots els diners
> del petroli cada guineà cobraria més de 3000€ al mes en comsiions del
> petroli.
>
> Sobre el pogramari ja veu, crec més que es un sistema bastant anarquic com
> ho és cualsevol producte o servei dels que podem trobar a les empreses que
> els venen.  Tot i que amb el software hi ha quelcom que el fa màgic.
> M'explico, quan jo venc un quilo d'avellanes, el magatzem em queda una
> mica més buit, i si me les venc totes n'haig de comprar més per que no puc
> permetre que s'acabin.
> En canvi amb el programari i el coneixament digital en general, el
> magatzem no queda mai buit, es fabrica (en aquest cas es codifica) al
> moment. El coneixament digital no és més que un plec de 0 i 1 que van
> grabats sobre un suport físic (que aquest si que ve del món on les coses
> son finites).
>
> Això es un gran avantatge inherent en el desenvolupament de la societat, i
> en el cas que ens ocupa del programari. Qualsevol idiota  (idiota del grec,
> que era el que no volia saber res de la democràcia) poc constituïr-se com a
> empresa de software, entenent empresa com aquell ente que genera un
> producte.
> Això crea una competència brutal. IBM va agafar al fill de uns col·legues
> (inversors a IBM) per que programès el sistema operatiu de uns trastos que
> volien vendre a partir del 8086, en lloc de fer-ho ells mateixos.  I aquell
> nano, que estava a la universitat, va veure com un noi havia montat el DOS
> per fer-lo correr en aquestos procesadors, pèro clar aquell noi no tenia
> contactes a IBM, i el nano si.
> El nano li va comprar el DOS per un preu irrisori, i va tenir la genial
> idea (no era nova del tot, ja es venia software) de vendre el sistema
> operatiu independent de la màquina.
> Aixi va neixer Microsoft. No hi veig cap ingerència de la democràcia en
> aquest fet.
> L'història del GNU, de Linux, de Apple, de totes les grans empreses
> d'informàtica dels nostres dies tenen històries semblants, la d'algú que
> veu un problema o un pas més enllà de com serà el futur, i ho fa.
> M'encanta, m'encanta que la humanitat evolucioni gràcies a liders que no
> esperen que algu ho faci, si no que ells hi van directament i ho fan.
> Tambè varem tenir la sort de que en el comunisme hi hagues informàtica. El
> cas més important de software al comunisme que vull recordar ara es el
> TETRIS. El seu inventor va veure com la URSS es quedava la patent del joc i
> feia milions de rubles a la seva costa.
> El seu inventor està o ha estat treballant a microsoft, i és un gran
> defensor dels drets d'autor i de patentar cualsevol cosa que surt del cap.
> El meu líder preferit però és i serà en Richard Stallman. Ell ha dedicat
> tota al vida  a lluitar contra les patents de programar-hi. Mai ha lluitat
> contra els drets d'autor.
> Vaig tenir la sort de que vingues a Girona i vaig poder-li fer la
> pregunta. Una pregunta que em faig cada dia, i que sé que el dia que no
> necesiti el temps per guanyar-me la vida dedicare tot el meu temps en
> aconseguir democràticament la victòria.
> Li vaig preguntar al Sr Stallman, com es que vostè lluita contra les
> patents i només lluita contra les de software? Les altres no son igual de
> ridícules?
> El Sr Stallman em va dir que malhauradament només es podia dedicar a
> lluitar contra les patents de programari per que el temps i l'energia de
> una persona es limitada i cal enfocar-se en alguna cosa realizable. Pero em
> va explicar com un australià havia aconseguit patentar la roda, només per
> fer una prova més com el sistema de patents es ilògic i irracional.
>
>
> Tal com diu en Narcís tot el programari es segons vosté no democràtic.
> Pero la diferència es de lideratge.
> Jo puc fer un fork de Minix i si soc prou líder (es a dir molt
> treballador) fer que aquest fork sigui gracies als meus seguidors el
> sistema operatiu més utilitzat del mon.
> En canvi jo no puc fer un fork de windows, millorar-lo i treure'l al
> mercat.
> Si vostè ha fet servir mai una distribució linux potser no ha caigut que
> l'empresa de la distribució afegeix les lines de codi que permet que sigui
> més multitasca que l'original de Linus. linus no aprova aquestes linees i
> no estan en el paquet que kernel.org distribueix. Ara no recordo el nom
> del que manté aquest patch o fins i tot si encara es fa.
>
> La democràcia te poc o res a veure amb el lideratge. La democràcia ens
> permet a ser liders a cualsevol (en principi) que tingui els coneixaments i
> la feina per arribar a on vulgui.
> Vostè com a professor de unviersitat es un líder. Vostè per el seu propi
> esforç a arribat a un càrreg de molta trascendència a la nostra societat.
> Molta més que la que obstento jo venent avellanes, l'hi asseguro. Per mi un
> professor de universitat es més important que un futbolista, per que estic
> encantat d'anar a clase a veure com vostes treballen i s'expliquen com es
> millora el mon, molt més que anar a veure com uns paios corren radera de
> una pilota de pell d'un animal mort...
> Pero el lideratge i la democràcia no son el mateix. Suposo que vostè en el
> seu curriculum haurà fet clases a grups de persones i vostè els ha liderat,
> ensenyant noves metolodogies de treball o com resoldre problemes que es
> presenten a la nostra societat. I fins i tot vosté com a líder que és, cuan
> n'era estudiant va estar a clases on vostè podia saber més del tema que no
> pas l'ho que ensenyava el professor.
> Vostè podia haber agafat el lideratge de la clase (o no) i fer anar a tota
> aquella gent més enllà.
> Pero si algu més de la clase que no n'era un líder en aquella matèria però
> si en convocar gent hagues montat un consell democràtic per fer caure el
> profesor, la clase no hauria acabat bé. Li aconsello anar a les clases de
> jardí d'infància i veurà com es un mon sense falta de lideratge, i com els
> docents d'allà lluiten per erigir-se com a líders de la clase i que els
> nens avancin en coneixaments i no es quedin amb el mateix sempre més.
>
> Voste parla dels forks que no son bons i em posa l'exemple de io.js i
> node.js. Jo en canvi posaria javascript com un exemple del que no s'hauria
> de fer mai en res. Jo de fet no l'uso en res més enllà del estrictament
> necesari.
> Javascript es un exemple de lideratge baix que asoleix èxit gràcies als
> fork. I aribarà un dia que hi haurà algu amb prou lideratge i prou recursos
> per ordenar el javascript i deixar-lo almenys en documentació com el php o
> el java. Potser el node.js tindrà el lideratge per donar documentació i
> posar ordre, qui sap.
>
> Node.js del cual jo no en tinc més que remots coneixaments, estic segur
> que va neixer d'algu que volia anar més enllà del io.js. io.js Segur que
> per a moltes coses encara avui es usat, i serà l'empresa (el grup de
> programadors) que el mantenen que farà les millores que trobin pertinents.
> La democràcia no se on cuadra, la veritat, en quins pasos segiràn els
> diferents sistemes informàtics. més enllà de enqueestes.
> El que si que val aqui es el lliure mercat. Si una aplicació no ens
> compleix les espectatives es deixa morir com el windows 95, per exemple, o
> el seu fork el 98 o el fork d'aquest el Me.
>
> Però cal recordar que javascript va neixer d'una empresa que va fer
> fallida.
> El lideratge i els seguidors dons es el que manté el mon, més enllà de la
> democàcia. En Narcís te unes  aplicacions bonissimes, la web que permet
> gestionar bases de dades es brutal, un cop tingui seguidors, serà una
> aplicació que s'en sentirà a parlar moltísism, pero si arriba algú amb més
> lideratge que ell, i fa abançar l'aplicació amb documentació, traduccio,
> aconseguint més base de seguidors...
> Aquest segon líder i el seu producte es guanyaràn el lloc en el mercat.
> Tot depen de la gestió de lideratge que faci en Narcís i del seguiment dels
> forks per detectar coses intresants. La democràcia (entesa en que tothom
> opini sobre el seu programa) més enllà de requerir un temps brutal
> (sobretot quan els seguidors siguin milers o milions) no es un bon sistema
> de desenvolupament. Es una bona font de opinions i enquestes, si n'hi ha
> molta gent que esta demanant un extra, o fent servir un modul extern, val
> la pena buscar el programador del mòdul extern i treballar plegats. O bé
> copiar-lo bilment.
> Per exemple microsoft no va actualitzar el infame ie6 fins que va perdre
> cuota de mercat. Als anys 90 i principis del mileni, microsoft no va fer
> bona gestió del lideratge i potser l'hi acabarà costant la vida.
>
> Ja per anar acabant li voldria remarcar coses:
>
> 1n parlar que el programari lliure no es democràtic i no dir res del
> programari privatiu, es una ofensa a la gent que regala el seu coneixament
> al bé comú.
>
> 2n El dret a l'autoria es un dret democràtic, tothom te dret a ser
> recompensat per el que ha fet a la vida, tant un professor universitari com
> un venedor d'avellanes que en el seu temps s'involucra en codi lliure.
> 3r Benvingut a la llista
>
> El dia 11 de maig de 2016, 22:13, Narcis Garcia <>
> ha escrit:
>
>> Un tret característic del moviment del programari lliure és que et
>> puguis trobar amb una llista tant oberta com aquesta, a la qual
>> subscriure's un membre de la UOC i poder comentar amb al·ludits.
>> D'això molts en diuen ser democràtic, cosa que quasi no existeix pel
>> programari privatiu.
>>
>> Segurament a l'esmentada nota de premsa n'hi hagués hagut prou de
>> canviar l'expressió «programari lliure» per «programari informàtic», ja
>> que CAP dels arguments no se sosté per comparació.
>> Més que periodisme, ha semblat propaganda... tirant cap a l'insult.
>>
>> Veient la generositat amb la qual milers de persones han posat tant
>> esforç en contribuir a la coherència entre principis, mitjans i
>> finalitats en el programari lliure, i jo m'incloc, aquella nota de
>> premsa que surt d'una empresa com la UOC ofen.
>>
>>
>>
>> El 11/05/16 a les 20:13, Jordi Cabot ha escrit:
>> > Benvolguts/des,
>> >
>> > M'ha arribat la indignació d'alguns de vosaltres respecte al comunicat
>> > de premsa de la UOC. Com l'expert de la UOC mencionat allà m'agradaria
>> > aclarir alguns punts que crec que s'han malinterpretat (accepto que en
>> > bona part perquè el periodista en la nota de premsa es focalitza en la
>> > part més sensacionalista del treball i pot donar una impressió que no és
>> > la més adequada, culpa meva per no haver-ho discutit més amb ell).
>> >
>> > Per tant, espero que perdoneu que tregui el cap per la vostra llista i
>> > intenti aclarir alguns punts. Intentaré ser tant esquemàtic com sigui
>> > possible per no convertir això en un llarguíssim correu. Tampoc és la
>> > meva intenció començar ara un seguit d'interminables discussions via la
>> > llista de distribució que segurament no és el mitjà més adeqüat per
>> > fer-ho (més sobre això al final del correu).
>> >
>> > Clarificacions:
>> >
>> > - És un fet que la gran majoria de projectes no explica com es governen
>> > (qui/quan/com decideix les coses) . Alguns projectes tenen un
>> > contributing.md però que expilca temes més tècnics (que s'espera que
>> > contingui un pull request per exemple) que no pas de gestió del
>> projecte.
>> >
>> > - És una opinió meva el fet de què els projectes haurien de ser més
>> > transparents. Ser transparents no implica ser democràtics.
>> >
>> > - És un fet que la gran majoria de projectes no són democràtics.
>> >
>> > - Però jo no dic que els projectes hagin de ser-ho. Jo em limito a dir
>> > (o era la meva intenció) que aquesta manca de democràcia crida l'atenció
>> > i val la pena estudiar-ne els motius (i sí, en tot cas, ser més
>> > democràtics ajudaria o no a l'evolució del projecte).
>> >
>> > - De fet, aquesta discussió és part d'una proposta de recerca que
>> > intenta millorar el desenvolupament de programari OS:
>> >
>> http://modeling-languages.com/very-large-community-software-development-erc/
>> > intentant millorar/optimitzar la comunitat que hi ha darrera cada
>> > projecte a través de diferents tècniques.
>> >
>> > - Jo no sóc ni de lluny un programador però, encara que potser us costi
>> > de creure avui, en els equips que he dirigit he fet sempre una defensa
>> > aferrissada del programari lliure i hem distribuït sempre les nostres
>> > eines com a programari lliure (cosa que quan treballava a França ens va
>> > portar més d'un problema). Amb això intento dir que no sóc algú de fora
>> > que intenta mirar el programari lliure com qui mira rates en un
>> > laboratori sinó algú que ja fa temps que hi està involucrat i que com a
>> > recercaire en informàtica (i informàtic) intenta millorar les coses des
>> > de dintre.
>> >
>> > - No sé si com a comunitat es reuniu de tant en tant però si ho feu i
>> > voleu discutir alguns d'aquests temes, no tinc cap problema a acostar-me
>> > a Girona i trobar-me amb vosaltres. De fet, això serà fins i tot útil
>> > per mi. Quan més aprengui de les diferents perspectives que totes teniu
>> > dels “problemes” del programari lliure millor. Creieu-me que ja he
>> > parlat amb tants de vosaltres com he pogut i han sorgit sempre
>> > discussions interessants (per exemple, al voltant de si l'opció de fer
>> > fork si no t'agrada algo d'un projecte és realment una opció vàlida o
>> > una manera de trencar la comunitat, tipus el què va passar amb io.js i
>> > node.js) .
>> >
>> > Espero que aquest context ajudi a entendre millor el comunicat i que via
>> > email, telèfon o en persona poguem tenir discussions constructives.
>> >
>> > Gràcies per la vostra atenció.
>> >
>> > Jordi
>> >
>> >
>> >
>> > --
>> > <http://jordicabot.com/>      Jordi Cabot / Research Professor
>> >  <mailto:>
>> > SOM Research Lab (ICREA - UOC)
>> > jordicabot.com <http://jordicabot.com/> / My team
>> > <http://som-research.uoc.edu/> / My blog <
>> http://modeling-languages.com/>
>> > <https://twitter.com/softmodeling> <
>> https://www.facebook.com/modelinglanguages> <
>> https://plus.google.com/u/0/+JordiCabot> <
>> https://es.linkedin.com/in/jcabot> <https://github.com/jcabot>
>> >
>> >
>> >
>> > ________________________________________________________
>> > LLISTA DE DISTRIBUCIO DE CORREU del GiLUG
>> > --------------------------------------------------------
>> > - Per a escriure a tothom de la llista, envia el teu missatge a:
>> usuaris(arrova)llista.gilug.org
>> > - Per a d'altres questions sobre la llista o subscripcio,
>> autogestiona't a:
>> > http://llista.gilug.org/mailman/listinfo/usuaris
>> > * Tots els missatges queden publicats a:
>> > http://llista.gilug.org/pipermail/usuaris/
>> >
>>
>> ________________________________________________________
>> LLISTA DE DISTRIBUCIO DE CORREU del GiLUG
>> --------------------------------------------------------
>> - Per a escriure a tothom de la llista, envia el teu missatge a:
>> usuaris(arrova)llista.gilug.org
>> - Per a d'altres questions sobre la llista o subscripcio, autogestiona't
>> a:
>> http://llista.gilug.org/mailman/listinfo/usuaris
>> * Tots els missatges queden publicats a:
>> http://llista.gilug.org/pipermail/usuaris/
>>
>
>
>
> --
> Eduard Vidal i Tulsà <http://www.facebook.com/festuc> +34615629775
> *Te mando este correo por que estas en mis contactos especiales, te
> mantengo informado por que alguna vez tu me diste tu correo electrónico, si
> no deseas recibir más información solo házmelo saber y no te enviaré
> ninguno más*
>
> ________________________________________________________
> LLISTA DE DISTRIBUCIO DE CORREU del GiLUG
> --------------------------------------------------------
> - Per a escriure a tothom de la llista, envia el teu missatge a:
> usuaris(arrova)llista.gilug.org
> - Per a d'altres questions sobre la llista o subscripcio, autogestiona't a:
> http://llista.gilug.org/mailman/listinfo/usuaris
> * Tots els missatges queden publicats a:
> http://llista.gilug.org/pipermail/usuaris/
>
>
-------------- part següent --------------
Un document HTML ha estat eliminat...
URL: <https://llista.gilug.org/pipermail/usuaris/attachments/20160515/efc1ce3f/attachment.htm>