[gilug] Re: La UOC no? ataca publicament el programari lliure

[Jordi Cabot jordi cabot icrea cat]

Gràcies Eduard pel seu temps (ja que em tracta de vostè, el mínim que puc fer és
oferir-li el mateix senyal de respecte envers la seva persona).
Em centro en els tres apunts finals:
- 1n parlar que el programari lliure no es democràtic i no dir res del programari privatiu, es una ofensa a la gent que regala el seu coneixament al bé comú. El programari privatiu no té res de democràtic. Crec que això és prou sabut.
Potser s'hauria d'haver mencionat explícitament.
2n El dret a l'autoria es un dret democràtic, tothom te dret a ser recompensat
per el que ha fet a la vida, tant un professor universitari com un venedor
d'avellanes que en el seu temps s'involucra en codi lliure.
Jo això no ho nego pas. El que intento dir és més aviat com la situació d'un
voluntari. Si vols fer voluntariat pots sortir al carrer i fer el què creguis
que és més útil i/o et vingui més de gust (cuinar pels pobres, netejar el
carrer, donar classes gratis a nens,…) però segurament serà més útil i podràs
tenir un impacte més gran si escoltes les necessitats dels que t'envolten i
col·labores amb altres voluntaris per fer acciones més grans. De nou, s'agraeix
que col·laboris encara que sigui sol i ningú et pot obligar a fer-ho d'una altra
manera però potser val la pena estudiar si junts ho fem millor.
3r Benvingut a la llista Gràcies

I un petit apunt sobre node.js / io.js. De fet, io.js va ser un fork de node.js
perquè una part de la comunitat no estava d'acord en com s'estava dirigint el
projecte. Aquest fork va ser una eina de pressió (com passa amb els boicots que
realment no pretenen causar un perjudici econòmic, o en tot cas no ho
aconsegueixen gairabé mai, sinó pressionar un canvi en la direcció) que va donar
els seus fruits i per tant io.js va deixar d'existir.

P.S. I m'encanta que digui que aprecia molt més els docents universitaris que
els futbolites. Tant de bo això fos un sentiment més generalitzat i que els
docents, en general a tots els nivells, fossin una professió molt més
considerada en aquesta societat però això ja és un altre tema P.S.2. Atacar la UOC com a entitat abstracta no crec que aporti res a la
discussió. La UOC no es pot defensar. Si necessiteu criticar algú podeu
criticar-me a mí :-) On Thu, May 12, 2016 at 10:25 AM Eduard Vidal i Tulsà <> wrote:
Cal posar antecedents a totes les converses, al menys així ho crec de la
wikipedia es despen:
"La UOC es va crear d’acord amb el mandat incorporat en la Moció 28/IV del Parlament de Catalunya , [10] pel qual s’instava al Govern de la Generalitat de Catalunya a adoptar les mesures pertinents per consolidar un sistema
d’ensenyança universitària a distància en aquesta comunitat, adequat a la
realitat social contemporània.

Per aquest motiu, el Govern de la Generalitat de Catalunya va impulsar la
creació de la UOC, participant en el finançament del projecte i en la composició
del Patronat que governa la UOC. [11] En concret, es constitueix mitjançant escriptura pública el 6 d’octubre de
1994, adoptant la forma jurídica d’una fundació, la Fundació per la Universitat
Oberta de Catalunya (FUOC). [12]

A la vegada, la UOC va ser reconeguda mitjançant la Llei del Parlament de
Catalunya 3/1995, de 6 d’abril, [10] de reconeixement de la UOC. "
Aixo sembla indicar que fou fundada com una universitat pública més, com la de
Girona, per exemple.
de la wiki sobre la udg
El 30 de desembre del 1991 el Parlament de Catalunya va aprovar la llei 35/1991 de creació de la nova Universitat de Girona; el text
del document, firmat per Jordi Pujol ( president de la Generalitat ) i per Josep Laporte i Salas ( conseller d'Educació ), va ser publicat el 15 de gener del 1992 al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya . [10] Posteriorment, l'1 de juliol del mateix any, la Generalitat va publicar el decret 131/1992 segons el qual es segregaven, per integrar-se en
la UdG, els següents organismes: de la Universitat Autònoma de Barcelona el Col·legi Universitari, l'Escola Universitària de Formació del Professorat
d'EGB i l'Escola Universitària d'Estudis Empresarials; i de la Universitat Politècnica de Catalunya l'Escola Universitària Politècnica. [12] El primer rector de la Universitat de Girona va ser Josep Maria Nadal i Farreras . [13] [14]
Veiem dons que les dos son universitats publiques, aquelles coses que amb el
poder de la democràcia es creen.
Pero si ens fixem a les dos entrades de la wiki, hi ha una cosa que resalta a la
udg i a la uoc no, i és precisament la paraula pública.
Suposo que el nostre benvulgut profesor a la UOC recordarà quan es va fundar la
UOC els diaris n'anaven plens, de que si una UNED a la catalana, amb internet i
no amb correspondència. Actualitzant i catalanitzant el format UNED. Jo m'en
recordo.
fins i tot la uoc està a l'asociació de universitats publiques catalanes. http://www.acup.cat/ .
Pero si seguim indegant a la wiki sobre la uoc, veiem que 6 carregs de direcció venen donats per empreses privades o privatizades (les
caixes) i només 5 per el parlament de catalunya.

despres podriem recordar que estudiar a la unviersitat a catalunya es on surt
mes car de tot l'estat espanyol
http://yaq.es/reportajes/ cuanto-cuesta-estudiar- universidad
i espanya es dels llocs més cars de Europa
http://www.elmundo.es/ sociedad/2016/04/15/ 570f9b3ce5fdea6d578b45cd.html només superats per 6 paisos
Fixeu-vos en el UK, que cada regió (pais diuen ells) comunitat autònoma diria
España surt al mapa amb entitat propia, i que si es fes la mitjana com a la
resta segurament no hi hauria tanta diferència.
A més que les universitats de anglaterra son de les més elitistes del mon. Aixo
podria explicar per que catalunya es tant cara en estudis, per que tenim les
millors universitats del mon. I gent d'arreu omple els nostres carrers buscant
el somni català :D




Vostè senyor Cabot barreja barroerament conceptes.

Vostè sap que estem en una societat democràtica, però basada en el lliure
mercat. La nostra democràcia ens dona bàsicament dos poders al poble, i si els
nostres diputats no es permeten corrompre gràcies als diferents lobbys ens
representen a nosaltres.
Els poders que te el poble, i que son cedits sistemàticament al diputat son
legislar i executar.
Es legisla de moltes coses, bàsicament es legisla sobre el llure mercat, per que
venedors "dolents" puguin malferir als consumidors, o per exigir que el
programari no contingui codi ocult o malintencionat.
De fet es curiós, però d'aixo segon no n'hi ha gaires legislacions al respecte.
Aqui en te una:

http://noticias.juridicas.com/ base_datos/Admin/rdleg1-1996. l1t7.html
Se la pot llegir, es amena i de fàcil lectura, bàsicament parla dels drets de
l'autor, de modificacions que pugui fer l'usuari per adecuar-lo a la seva feina,
i del posible persecució del usuari que en distribueixi còpies ilegalment. Ni
una sola coma persegueix l'espionatge o qeu s'ompli els ordinadors de popups.
Això es el que diu la democràcia sobre el programari.
L'altra cosa que fa el poder via diputats, i aquestos delegant al govern es
incidir en el lliure mercat. Creant empreses públiques com on treballa vostè, o
subvencionant a clients per que puguin comprar o disfrutar de productes
d'empreses privades o d'empreses públiques.

Aixi el que tenim es una societat de lliure mercat, amb limits democràtics i
posibles ingerències de lo públic (que emana del poble) cal aquest lliure
mercat.
On tothom fa el que vol, sense trencar les normes.
Això a mi m'agrada, més que no pas el comunisme, per que ens porta més cap al
ideal anàrquic on tothom es lliure, i la seva conciència l'impedeix de fer mal
als altres.
M'agrada que sigui la demòcràcia la que em defensi dels inconcients.


Arribats a aquest punt, ens hauriem de plantejar si la democràcia hauria
d'ingerir més en algun camp. La democràcia ja es una idea sòlida de mes de dos
mil anys d'història . Està bé plantejar-se-la.
Idees com les de USA de expropiar les amazones a brasil per decalrar-les bé
public d'aire son molt bones. Ningú hauria de poder robar-nos l'aire que
respirem. Idees com la que li va conterrestar el president brasileny als USA,
curiosament els dos tenen casos de corrupcio aquestos dies encara que el de USA
es més discret, El president de Brasil li va dir que estaria encantat de que la
ONU hagafes el control de la selva amazònica si al mateix temps es feia càrreg
de totes i cada una de les extraccions de petroli del mon.

Per a mi es aixo la democràcia. Si permetem que mans privades es lucrin amb una
cosa que es de tots, com son les mines o si per el contrari automatizem aqeustes
mines i revertim la riquesa en diners en efectiu a cada persona del mon/país.
Tinc coneguts a guinea ecuatorial, (una antiga provincia espanyola
independitzada) que diuen que si l'Obian no es quedes amb tots els diners del
petroli cada guineà cobraria més de 3000€ al mes en comsiions del petroli.

Sobre el pogramari ja veu, crec més que es un sistema bastant anarquic com ho és
cualsevol producte o servei dels que podem trobar a les empreses que els venen.
Tot i que amb el software hi ha quelcom que el fa màgic.
M'explico, quan jo venc un quilo d'avellanes, el magatzem em queda una mica més
buit, i si me les venc totes n'haig de comprar més per que no puc permetre que
s'acabin.
En canvi amb el programari i el coneixament digital en general, el magatzem no
queda mai buit, es fabrica (en aquest cas es codifica) al moment. El coneixament
digital no és més que un plec de 0 i 1 que van grabats sobre un suport físic
(que aquest si que ve del món on les coses son finites).

Això es un gran avantatge inherent en el desenvolupament de la societat, i en el
cas que ens ocupa del programari. Qualsevol idiota (idiota del grec, que era el
que no volia saber res de la democràcia) poc constituïr-se com a empresa de
software, entenent empresa com aquell ente que genera un producte.
Això crea una competència brutal. IBM va agafar al fill de uns col·legues
(inversors a IBM) per que programès el sistema operatiu de uns trastos que
volien vendre a partir del 8086, en lloc de fer-ho ells mateixos. I aquell nano,
que estava a la universitat, va veure com un noi havia montat el DOS per fer-lo
correr en aquestos procesadors, pèro clar aquell noi no tenia contactes a IBM, i
el nano si.
El nano li va comprar el DOS per un preu irrisori, i va tenir la genial idea (no
era nova del tot, ja es venia software) de vendre el sistema operatiu
independent de la màquina.
Aixi va neixer Microsoft. No hi veig cap ingerència de la democràcia en aquest
fet.
L'història del GNU, de Linux, de Apple, de totes les grans empreses
d'informàtica dels nostres dies tenen històries semblants, la d'algú que veu un
problema o un pas més enllà de com serà el futur, i ho fa.
M'encanta, m'encanta que la humanitat evolucioni gràcies a liders que no esperen
que algu ho faci, si no que ells hi van directament i ho fan.
Tambè varem tenir la sort de que en el comunisme hi hagues informàtica. El cas
més important de software al comunisme que vull recordar ara es el TETRIS. El
seu inventor va veure com la URSS es quedava la patent del joc i feia milions de
rubles a la seva costa.
El seu inventor està o ha estat treballant a microsoft, i és un gran defensor
dels drets d'autor i de patentar cualsevol cosa que surt del cap.
El meu líder preferit però és i serà en Richard Stallman. Ell ha dedicat tota al
vida a lluitar contra les patents de programar-hi. Mai ha lluitat contra els
drets d'autor.
Vaig tenir la sort de que vingues a Girona i vaig poder-li fer la pregunta. Una
pregunta que em faig cada dia, i que sé que el dia que no necesiti el temps per
guanyar-me la vida dedicare tot el meu temps en aconseguir democràticament la
victòria.
Li vaig preguntar al Sr Stallman, com es que vostè lluita contra les patents i
només lluita contra les de software? Les altres no son igual de ridícules?
El Sr Stallman em va dir que malhauradament només es podia dedicar a lluitar
contra les patents de programari per que el temps i l'energia de una persona es
limitada i cal enfocar-se en alguna cosa realizable. Pero em va explicar com un
australià havia aconseguit patentar la roda, només per fer una prova més com el
sistema de patents es ilògic i irracional.


Tal com diu en Narcís tot el programari es segons vosté no democràtic. Pero la
diferència es de lideratge.
Jo puc fer un fork de Minix i si soc prou líder (es a dir molt treballador) fer
que aquest fork sigui gracies als meus seguidors el sistema operatiu més
utilitzat del mon.
En canvi jo no puc fer un fork de windows, millorar-lo i treure'l al mercat.
Si vostè ha fet servir mai una distribució linux potser no ha caigut que
l'empresa de la distribució afegeix les lines de codi que permet que sigui més
multitasca que l'original de Linus. linus no aprova aquestes linees i no estan
en el paquet que kernel.org distribueix. Ara no recordo el nom del que manté aquest patch o fins i tot si
encara es fa.



La democràcia te poc o res a veure amb el lideratge. La democràcia ens permet a
ser liders a cualsevol (en principi) que tingui els coneixaments i la feina per
arribar a on vulgui.
Vostè com a professor de unviersitat es un líder. Vostè per el seu propi esforç
a arribat a un càrreg de molta trascendència a la nostra societat. Molta més que
la que obstento jo venent avellanes, l'hi asseguro. Per mi un professor de
universitat es més important que un futbolista, per que estic encantat d'anar a
clase a veure com vostes treballen i s'expliquen com es millora el mon, molt més
que anar a veure com uns paios corren radera de una pilota de pell d'un animal
mort...
Pero el lideratge i la democràcia no son el mateix. Suposo que vostè en el seu
curriculum haurà fet clases a grups de persones i vostè els ha liderat,
ensenyant noves metolodogies de treball o com resoldre problemes que es
presenten a la nostra societat. I fins i tot vosté com a líder que és, cuan
n'era estudiant va estar a clases on vostè podia saber més del tema que no pas
l'ho que ensenyava el professor.
Vostè podia haber agafat el lideratge de la clase (o no) i fer anar a tota
aquella gent més enllà.
Pero si algu més de la clase que no n'era un líder en aquella matèria però si en
convocar gent hagues montat un consell democràtic per fer caure el profesor, la
clase no hauria acabat bé. Li aconsello anar a les clases de jardí d'infància i
veurà com es un mon sense falta de lideratge, i com els docents d'allà lluiten
per erigir-se com a líders de la clase i que els nens avancin en coneixaments i
no es quedin amb el mateix sempre més.

Voste parla dels forks que no son bons i em posa l'exemple de io.js i node.js.
Jo en canvi posaria javascript com un exemple del que no s'hauria de fer mai en
res. Jo de fet no l'uso en res més enllà del estrictament necesari.
Javascript es un exemple de lideratge baix que asoleix èxit gràcies als fork. I
aribarà un dia que hi haurà algu amb prou lideratge i prou recursos per ordenar
el javascript i deixar-lo almenys en documentació com el php o el java. Potser
el node.js tindrà el lideratge per donar documentació i posar ordre, qui sap.

Node.js del cual jo no en tinc més que remots coneixaments, estic segur que va
neixer d'algu que volia anar més enllà del io.js. io.js Segur que per a moltes
coses encara avui es usat, i serà l'empresa (el grup de programadors) que el
mantenen que farà les millores que trobin pertinents.
La democràcia no se on cuadra, la veritat, en quins pasos segiràn els diferents
sistemes informàtics. més enllà de enqueestes.
El que si que val aqui es el lliure mercat. Si una aplicació no ens compleix les
espectatives es deixa morir com el windows 95, per exemple, o el seu fork el 98
o el fork d'aquest el Me.

Però cal recordar que javascript va neixer d'una empresa que va fer fallida.
El lideratge i els seguidors dons es el que manté el mon, més enllà de la
democàcia. En Narcís te unes aplicacions bonissimes, la web que permet gestionar
bases de dades es brutal, un cop tingui seguidors, serà una aplicació que s'en
sentirà a parlar moltísism, pero si arriba algú amb més lideratge que ell, i fa
abançar l'aplicació amb documentació, traduccio, aconseguint més base de
seguidors...
Aquest segon líder i el seu producte es guanyaràn el lloc en el mercat. Tot
depen de la gestió de lideratge que faci en Narcís i del seguiment dels forks
per detectar coses intresants. La democràcia (entesa en que tothom opini sobre
el seu programa) més enllà de requerir un temps brutal (sobretot quan els
seguidors siguin milers o milions) no es un bon sistema de desenvolupament. Es
una bona font de opinions i enquestes, si n'hi ha molta gent que esta demanant
un extra, o fent servir un modul extern, val la pena buscar el programador del
mòdul extern i treballar plegats. O bé copiar-lo bilment.
Per exemple microsoft no va actualitzar el infame ie6 fins que va perdre cuota
de mercat. Als anys 90 i principis del mileni, microsoft no va fer bona gestió
del lideratge i potser l'hi acabarà costant la vida.

Ja per anar acabant li voldria remarcar coses:

1n parlar que el programari lliure no es democràtic i no dir res del programari
privatiu, es una ofensa a la gent que regala el seu coneixament al bé comú.

2n El dret a l'autoria es un dret democràtic, tothom te dret a ser recompensat
per el que ha fet a la vida, tant un professor universitari com un venedor
d'avellanes que en el seu temps s'involucra en codi lliure.
3r Benvingut a la llista


El dia 11 de maig de 2016, 22:13, Narcis Garcia <  > ha escrit:
Un tret característic del moviment del programari lliure és que et
puguis trobar amb una llista tant oberta com aquesta, a la qual
subscriure's un membre de la UOC i poder comentar amb al·ludits.
D'això molts en diuen ser democràtic, cosa que quasi no existeix pel
programari privatiu.

Segurament a l'esmentada nota de premsa n'hi hagués hagut prou de
canviar l'expressió «programari lliure» per «programari informàtic», ja
que CAP dels arguments no se sosté per comparació.
Més que periodisme, ha semblat propaganda... tirant cap a l'insult.

Veient la generositat amb la qual milers de persones han posat tant
esforç en contribuir a la coherència entre principis, mitjans i
finalitats en el programari lliure, i jo m'incloc, aquella nota de
premsa que surt d'una empresa com la UOC ofen.



El 11/05/16 a les 20:13, Jordi Cabot ha escrit:
> Benvolguts/des,
>
> M'ha arribat la indignació d'alguns de vosaltres respecte al comunicat
> de premsa de la UOC. Com l'expert de la UOC mencionat allà m'agradaria
> aclarir alguns punts que crec que s'han malinterpretat (accepto que en
> bona part perquè el periodista en la nota de premsa es focalitza en la
> part més sensacionalista del treball i pot donar una impressió que no és
> la més adequada, culpa meva per no haver-ho discutit més amb ell).
>
> Per tant, espero que perdoneu que tregui el cap per la vostra llista i
> intenti aclarir alguns punts. Intentaré ser tant esquemàtic com sigui
> possible per no convertir això en un llarguíssim correu. Tampoc és la
> meva intenció començar ara un seguit d'interminables discussions via la
> llista de distribució que segurament no és el mitjà més adeqüat per
> fer-ho (més sobre això al final del correu).
>
> Clarificacions:
>
> - És un fet que la gran majoria de projectes no explica com es governen
> (qui/quan/com decideix les coses) . Alguns projectes tenen un
> contributing.md però que expilca temes més tècnics (que s'espera que
> contingui un pull request per exemple) que no pas de gestió del projecte.
>
> - És una opinió meva el fet de què els projectes haurien de ser més
> transparents. Ser transparents no implica ser democràtics.
>
> - És un fet que la gran majoria de projectes no són democràtics.
>
> - Però jo no dic que els projectes hagin de ser-ho. Jo em limito a dir
> (o era la meva intenció) que aquesta manca de democràcia crida l'atenció
> i val la pena estudiar-ne els motius (i sí, en tot cas, ser més
> democràtics ajudaria o no a l'evolució del projecte).
>
> - De fet, aquesta discussió és part d'una proposta de recerca que
> intenta millorar el desenvolupament de programari OS:
> http://modeling-languages.com/ very-large-community-software- development-erc/
> intentant millorar/optimitzar la comunitat que hi ha darrera cada
> projecte a través de diferents tècniques.
>
> - Jo no sóc ni de lluny un programador però, encara que potser us costi
> de creure avui, en els equips que he dirigit he fet sempre una defensa
> aferrissada del programari lliure i hem distribuït sempre les nostres
> eines com a programari lliure (cosa que quan treballava a França ens va
> portar més d'un problema). Amb això intento dir que no sóc algú de fora
> que intenta mirar el programari lliure com qui mira rates en un
> laboratori sinó algú que ja fa temps que hi està involucrat i que com a
> recercaire en informàtica (i informàtic) intenta millorar les coses des
> de dintre.
>
> - No sé si com a comunitat es reuniu de tant en tant però si ho feu i
> voleu discutir alguns d'aquests temes, no tinc cap problema a acostar-me
> a Girona i trobar-me amb vosaltres. De fet, això serà fins i tot útil
> per mi. Quan més aprengui de les diferents perspectives que totes teniu
> dels “problemes” del programari lliure millor. Creieu-me que ja he
> parlat amb tants de vosaltres com he pogut i han sorgit sempre
> discussions interessants (per exemple, al voltant de si l'opció de fer
> fork si no t'agrada algo d'un projecte és realment una opció vàlida o
> una manera de trencar la comunitat, tipus el què va passar amb io.js i
> node.js) .
>
> Espero que aquest context ajudi a entendre millor el comunicat i que via
> email, telèfon o en persona poguem tenir discussions constructives.
>
> Gràcies per la vostra atenció.
>
> Jordi
>
>
>
> --
> < http://jordicabot.com/ > Jordi Cabot / Research Professor
>  <mailto:  >
> SOM Research Lab (ICREA - UOC)
> jordicabot.com < http://jordicabot.com/ > / My team
> < http://som-research.uoc.edu/ > / My blog < http://modeling-languages. com/ >
> < https://twitter.com/ softmodeling > < https://www.facebook.com/ modelinglanguages > < https://plus.google.com/u/0/+ JordiCabot > < https://es.linkedin.com/in/ jcabot > < https://github.com/jcabot >
>
>
>
> ______________________________ __________________________
> LLISTA DE DISTRIBUCIO DE CORREU del GiLUG
> ------------------------------ --------------------------
> - Per a escriure a tothom de la llista, envia el teu missatge a:
usuaris(arrova) llista.gilug. org
> - Per a d'altres questions sobre la llista o subscripcio, autogestiona't a:
> http://llista.gilug.org/ mailman/listinfo/usuaris
> * Tots els missatges queden publicats a:
> http://llista.gilug.org/ pipermail/usuaris/
>

______________________________ __________________________
LLISTA DE DISTRIBUCIO DE CORREU del GiLUG
------------------------------ --------------------------
- Per a escriure a tothom de la llista, envia el teu missatge a: usuaris(arrova) llista.gilug. org
- Per a d'altres questions sobre la llista o subscripcio, autogestiona't a:
http://llista.gilug.org/ mailman/listinfo/usuaris
* Tots els missatges queden publicats a:
http://llista.gilug.org/ pipermail/usuaris/



--
Eduard Vidal i Tulsà +34615629775
Te mando este correo por que estas en mis contactos especiales, te mantengo
informado por que alguna vez tu me diste tu correo electrónico, si no deseas
recibir más información solo házmelo saber y no te enviaré ninguno más ______________________________ __________________________
LLISTA DE DISTRIBUCIO DE CORREU del GiLUG
------------------------------ --------------------------
- Per a escriure a tothom de la llista, envia el teu missatge a: usuaris(arrova) llista.gilug.or g
- Per a d'altres questions sobre la llista o subscripcio, autogestiona't a:
http://llista.gilug.org/mailma n/listinfo/usuaris
* Tots els missatges queden publicats a:
http://llista.gilug.org/piperm ail/usuaris/


-- Jordi Cabot / Research Professor

SOM Research Lab (ICREA - UOC)
jordicabot.com / My team / My blog
-------------- part següent --------------
Un document HTML ha estat eliminat...
URL: <https://llista.gilug.org/pipermail/usuaris/attachments/20160513/97fba686/attachment.htm>