<div dir="ltr">Molt bé.<br><div><br></div></div><div class="gmail_extra"><br><div class="gmail_quote">El dia 12 de maig de 2016, 10:25, Eduard Vidal i Tulsà <span dir="ltr"><<a href="mailto:festuc@gmail.com" target="_blank">festuc@gmail.com</a>></span> ha escrit:<br><blockquote class="gmail_quote" style="margin:0 0 0 .8ex;border-left:1px #ccc solid;padding-left:1ex"><div dir="ltr">Cal posar antecedents a totes les converses, al menys així ho crec de la wikipedia es despen:<br><p style="margin:0.5em 0px;line-height:22.4px;color:rgb(37,37,37);font-family:sans-serif;font-size:14px">"La UOC es va crear d’acord amb el mandat incorporat en la Moció 28/IV del <a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Parlament_de_Catalunya" title="Parlament de Catalunya" style="text-decoration:none;color:rgb(11,0,128);background:none" target="_blank">Parlament de Catalunya</a>,<sup style="line-height:1em;white-space:nowrap"><a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Universitat_Oberta_de_Catalunya#cite_note-:0-10" style="text-decoration:none;color:rgb(11,0,128);background:none" target="_blank">[10]</a></sup> pel qual s’instava al <a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Govern_de_la_Generalitat_de_Catalunya" title="Govern de la Generalitat de Catalunya" style="text-decoration:none;color:rgb(11,0,128);background:none" target="_blank">Govern de la Generalitat</a> de Catalunya a adoptar les mesures pertinents per consolidar un sistema d’ensenyança universitària a distància en aquesta comunitat, adequat a la realitat social contemporània.</p><p style="margin:0.5em 0px;line-height:22.4px;color:rgb(37,37,37);font-family:sans-serif;font-size:14px">Per aquest motiu, el Govern de la Generalitat de Catalunya va impulsar la creació de la UOC, participant en el finançament del projecte i en la composició del Patronat que governa la UOC.<sup style="line-height:1em;white-space:nowrap"><a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Universitat_Oberta_de_Catalunya#cite_note-:1-11" style="text-decoration:none;color:rgb(11,0,128);background:none" target="_blank">[11]</a></sup> En concret, es constitueix mitjançant escriptura pública el 6 d’octubre de 1994, adoptant la forma jurídica d’una fundació, la Fundació per la Universitat Oberta de Catalunya (FUOC).<sup style="line-height:1em;white-space:nowrap"><a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Universitat_Oberta_de_Catalunya#cite_note-12" style="text-decoration:none;color:rgb(11,0,128);background:none" target="_blank">[12]</a></sup> </p><p style="margin:0.5em 0px"><span style="color:rgb(37,37,37);font-family:sans-serif;line-height:22.4px;font-size:14px">A la vegada, la UOC va ser reconeguda mitjançant la Llei del Parlament de Catalunya 3/1995, de 6 d’abril,</span><sup style="color:rgb(37,37,37);font-family:sans-serif;line-height:1em;font-size:14px;white-space:nowrap"><a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Universitat_Oberta_de_Catalunya#cite_note-:0-10" style="text-decoration:none;color:rgb(11,0,128);background:none" target="_blank">[10]</a></sup><span style="color:rgb(37,37,37);font-family:sans-serif;line-height:22.4px;font-size:14px"> de reconeixement de la UOC. "</span><br><span style="color:rgb(37,37,37);font-family:sans-serif;line-height:22.4px;font-size:14px">Aixo sembla indicar que fou fundada com una universitat pública més, com la de Girona, per exemple.</span><br><span style="color:rgb(37,37,37);font-family:sans-serif;line-height:22.4px;font-size:14px">de la wiki sobre la udg</span><br><span style="color:rgb(37,37,37);font-family:sans-serif;line-height:22.4px;font-size:14px">El 30 de desembre del 1991 el </span><a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Parlament_de_Catalunya" title="Parlament de Catalunya" style="color:rgb(11,0,128);font-family:sans-serif;line-height:22.4px;font-size:14px;text-decoration:none;background-image:none;background-repeat:initial" target="_blank">Parlament de Catalunya</a><span style="color:rgb(37,37,37);font-family:sans-serif;line-height:22.4px;font-size:14px"> va aprovar la llei 35/1991 de creació de la nova Universitat de Girona; el text del document, firmat per </span><a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Jordi_Pujol" title="Jordi Pujol" style="color:rgb(11,0,128);font-family:sans-serif;line-height:22.4px;font-size:14px;text-decoration:none;background-image:none;background-repeat:initial" target="_blank">Jordi Pujol</a><span style="color:rgb(37,37,37);font-family:sans-serif;line-height:22.4px;font-size:14px"> (</span><a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/President_de_la_Generalitat_de_Catalunya" title="President de la Generalitat de Catalunya" style="color:rgb(11,0,128);font-family:sans-serif;line-height:22.4px;font-size:14px;text-decoration:none;background-image:none;background-repeat:initial" target="_blank">president de la Generalitat</a><span style="color:rgb(37,37,37);font-family:sans-serif;line-height:22.4px;font-size:14px">) i per </span><a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Josep_Laporte_i_Salas" title="Josep Laporte i Salas" style="color:rgb(11,0,128);font-family:sans-serif;line-height:22.4px;font-size:14px;text-decoration:none;background-image:none;background-repeat:initial" target="_blank">Josep Laporte i Salas</a><span style="color:rgb(37,37,37);font-family:sans-serif;line-height:22.4px;font-size:14px"> (</span><a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Conseller_d%27Educaci%C3%B3" title="Conseller d'Educació" style="color:rgb(11,0,128);font-family:sans-serif;line-height:22.4px;font-size:14px;text-decoration:none;background-image:none;background-repeat:initial" target="_blank">conseller d'Educació</a><span style="color:rgb(37,37,37);font-family:sans-serif;line-height:22.4px;font-size:14px">), va ser publicat el 15 de gener del 1992 al </span><a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Diari_Oficial_de_la_Generalitat_de_Catalunya" title="Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya" style="color:rgb(11,0,128);font-family:sans-serif;line-height:22.4px;font-size:14px;text-decoration:none;background-image:none;background-repeat:initial" target="_blank">Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya</a><span style="color:rgb(37,37,37);font-family:sans-serif;line-height:22.4px;font-size:14px">.</span><sup style="color:rgb(37,37,37);font-family:sans-serif;line-height:1em;font-size:14px;white-space:nowrap"><a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Universitat_de_Girona#cite_note-dogcreacio-10" style="text-decoration:none;color:rgb(11,0,128);background:none" target="_blank">[10]</a></sup><span style="color:rgb(37,37,37);font-family:sans-serif;line-height:22.4px;font-size:14px"> Posteriorment, l'1 de juliol del mateix any, la </span><a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Generalitat" title="Generalitat" style="color:rgb(11,0,128);font-family:sans-serif;line-height:22.4px;font-size:14px;text-decoration:none;background-image:none;background-repeat:initial" target="_blank">Generalitat</a><span style="color:rgb(37,37,37);font-family:sans-serif;line-height:22.4px;font-size:14px">va publicar el decret 131/1992 segons el qual es segregaven, per integrar-se en la UdG, els següents organismes: de la </span><a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Universitat_Aut%C3%B2noma_de_Barcelona" title="Universitat Autònoma de Barcelona" style="color:rgb(11,0,128);font-family:sans-serif;line-height:22.4px;font-size:14px;text-decoration:none;background-image:none;background-repeat:initial" target="_blank">Universitat Autònoma de Barcelona</a><span style="color:rgb(37,37,37);font-family:sans-serif;line-height:22.4px;font-size:14px"> el Col·legi Universitari, l'Escola Universitària de Formació del Professorat d'EGB i l'Escola Universitària d'Estudis Empresarials; i de la </span><a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Universitat_Polit%C3%A8cnica_de_Catalunya" title="Universitat Politècnica de Catalunya" style="color:rgb(11,0,128);font-family:sans-serif;line-height:22.4px;font-size:14px;text-decoration:none;background-image:none;background-repeat:initial" target="_blank">Universitat Politècnica de Catalunya</a><span style="color:rgb(37,37,37);font-family:sans-serif;line-height:22.4px;font-size:14px"> l'Escola Universitària Politècnica.</span><sup style="color:rgb(37,37,37);font-family:sans-serif;line-height:1em;font-size:14px;white-space:nowrap"><a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Universitat_de_Girona#cite_note-dogsegregacio-12" style="text-decoration:none;color:rgb(11,0,128);background:none" target="_blank">[12]</a></sup><span style="color:rgb(37,37,37);font-family:sans-serif;line-height:22.4px;font-size:14px"> El primer </span><a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Rector" title="Rector" style="color:rgb(11,0,128);font-family:sans-serif;line-height:22.4px;font-size:14px;text-decoration:none;background-image:none;background-repeat:initial" target="_blank">rector</a><span style="color:rgb(37,37,37);font-family:sans-serif;line-height:22.4px;font-size:14px"> de la Universitat de Girona va ser </span><a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Josep_Maria_Nadal_i_Farreras" title="Josep Maria Nadal i Farreras" style="color:rgb(11,0,128);font-family:sans-serif;line-height:22.4px;font-size:14px;text-decoration:none;background-image:none;background-repeat:initial" target="_blank">Josep Maria Nadal i Farreras</a><span style="color:rgb(37,37,37);font-family:sans-serif;line-height:22.4px;font-size:14px">.</span><sup style="color:rgb(37,37,37);font-family:sans-serif;line-height:1em;font-size:14px;white-space:nowrap"><a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Universitat_de_Girona#cite_note-preminadal-13" style="text-decoration:none;color:rgb(11,0,128);background:none" target="_blank">[13]</a></sup><sup style="color:rgb(37,37,37);font-family:sans-serif;line-height:1em;font-size:14px;white-space:nowrap"><a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Universitat_de_Girona#cite_note-14" style="text-decoration:none;color:rgb(11,0,128);background:none" target="_blank">[14]</a><br></sup><span style="color:rgb(37,37,37);font-family:sans-serif;line-height:22.4px;font-size:14px">Veiem dons que les dos son universitats publiques, aquelles coses que amb el poder de la democràcia es creen.</span><br><span style="color:rgb(37,37,37);font-family:sans-serif;line-height:22.4px;font-size:14px">Pero si ens fixem a les dos entrades de la wiki, hi ha una cosa que resalta a la udg i a la uoc no, i és precisament la paraula pública. </span><br><span style="color:rgb(37,37,37);font-family:sans-serif;line-height:22.4px;font-size:14px">Suposo que el nostre benvulgut profesor a la UOC recordarà quan es va fundar la UOC els diaris n'anaven plens, de que si una UNED a la catalana, amb internet i no amb correspondència.  Actualitzant i catalanitzant el format UNED. Jo m'en recordo. </span><br><span style="color:rgb(37,37,37);font-family:sans-serif;line-height:22.4px;font-size:14px">fins i tot la uoc està a l'asociació de universitats publiques catalanes. <a href="http://www.acup.cat/" target="_blank">http://www.acup.cat/</a>.</span><br><span style="color:rgb(37,37,37);font-family:sans-serif;line-height:22.4px;font-size:14px">Pero si seguim indegant a la wiki sobre la uoc, veiem que </span><b style="color:rgb(37,37,37);font-family:sans-serif;line-height:22.4px"><font size="6">6</font></b><span style="color:rgb(37,37,37);font-family:sans-serif;line-height:22.4px;font-size:14px"> carregs de direcció venen donats per empreses privades o privatizades (les caixes) i només </span><b style="color:rgb(37,37,37);font-family:sans-serif;line-height:22.4px"><font size="6">5</font></b><span style="color:rgb(37,37,37);font-family:sans-serif;line-height:22.4px;font-size:14px"> per el parlament de catalunya.<br></span><br><font color="#252525" face="sans-serif"><span style="line-height:22.4px">despres podriem recordar que estudiar a la unviersitat a catalunya es on surt mes car de tot l'estat espanyol</span></font><br><font color="#252525" face="sans-serif"><span style="line-height:22.4px"><a href="http://yaq.es/reportajes/cuanto-cuesta-estudiar-universidad" target="_blank">http://yaq.es/reportajes/cuanto-cuesta-estudiar-universidad</a><br></span></font>i espanya es dels llocs més cars de Europa<br><a href="http://www.elmundo.es/sociedad/2016/04/15/570f9b3ce5fdea6d578b45cd.html" target="_blank">http://www.elmundo.es/sociedad/2016/04/15/570f9b3ce5fdea6d578b45cd.html</a> només superats per 6 paisos <br>Fixeu-vos en el UK, que cada regió (pais diuen ells) comunitat autònoma diria España surt al mapa amb entitat propia, i que si es fes la mitjana com a  la resta segurament no hi hauria tanta diferència. <br>A més que les universitats de anglaterra son de les més elitistes del mon. Aixo podria explicar per que catalunya es tant cara en estudis, per que tenim les millors universitats del mon. I gent d'arreu omple els nostres carrers buscant el somni català :D</p><p style="margin:0.5em 0px"><br></p><p style="margin:0.5em 0px">Vostè senyor Cabot barreja barroerament conceptes.<br><br>Vostè sap que estem en una societat democràtica, però basada en el lliure mercat. La nostra democràcia ens dona bàsicament dos poders al poble, i si els nostres diputats no es permeten corrompre gràcies als diferents lobbys ens representen a nosaltres.<br>Els poders que te el poble, i que son cedits sistemàticament al diputat son legislar i executar.<br>Es legisla de moltes coses, bàsicament es legisla sobre el llure mercat, per que venedors "dolents" puguin malferir als consumidors, o per exigir que el programari no contingui codi ocult o malintencionat.<br>De fet es curiós, però d'aixo segon no n'hi ha gaires legislacions al respecte. Aqui en te una:</p><p style="margin:0.5em 0px"><a href="http://noticias.juridicas.com/base_datos/Admin/rdleg1-1996.l1t7.html" target="_blank">http://noticias.juridicas.com/base_datos/Admin/rdleg1-1996.l1t7.html</a> <br>Se la pot llegir, es amena i de fàcil lectura, bàsicament parla dels drets de l'autor, de modificacions que pugui fer l'usuari per adecuar-lo a la seva feina, i del posible persecució del usuari que en distribueixi còpies ilegalment. Ni una sola coma persegueix l'espionatge o qeu s'ompli els ordinadors de popups. <br>Això es el que diu la democràcia sobre el programari.<br>L'altra cosa que fa el poder via diputats, i aquestos delegant al govern es incidir en el lliure mercat. Creant empreses públiques com on treballa vostè, o subvencionant a clients per que puguin comprar o disfrutar de productes d'empreses privades o d'empreses públiques.<br><br>Aixi el que tenim es una societat de lliure mercat, amb limits democràtics i posibles ingerències de lo públic (que emana del poble) cal aquest lliure mercat.<br>On tothom fa el que vol, sense trencar les normes.<br>Això a mi m'agrada, més que no pas el comunisme, per que ens porta més cap al ideal anàrquic on tothom es lliure,  i la seva conciència l'impedeix de fer mal als altres.<br>M'agrada que sigui la demòcràcia la que em defensi dels inconcients.</p><p style="margin:0.5em 0px"><br>Arribats a aquest punt, ens hauriem de plantejar si la democràcia hauria d'ingerir més en algun camp. La democràcia ja es una idea sòlida de mes de dos mil anys d'història . Està bé plantejar-se-la.<br>Idees com les de USA de expropiar les amazones a brasil per decalrar-les bé public d'aire son molt bones. Ningú hauria de poder robar-nos l'aire que respirem. Idees com la que li va conterrestar el president brasileny als USA, curiosament els dos tenen casos de corrupcio aquestos dies encara que el de USA es més discret, El president de Brasil li va dir que estaria encantat de que la ONU hagafes el control de la selva amazònica si al mateix temps es feia càrreg de totes i cada una de les extraccions de petroli del mon.<br><br>Per a mi es aixo la democràcia. Si permetem que mans privades es lucrin amb una cosa que es de tots, com son les mines o si per el contrari automatizem aqeustes mines i revertim la riquesa en diners en efectiu a cada persona del mon/país. <br>Tinc coneguts a guinea ecuatorial, (una antiga provincia espanyola independitzada) que diuen que si l'Obian no es quedes amb tots els diners del petroli cada guineà cobraria més de 3000€ al mes en comsiions del petroli.<br><br>Sobre el pogramari ja veu, crec més que es un sistema bastant anarquic com ho és cualsevol producte o servei dels que podem trobar a les empreses que els venen.  Tot i que amb el software hi ha quelcom que el fa màgic.<br>M'explico, quan jo venc un quilo d'avellanes, el magatzem em queda una mica més buit, i si me les venc totes n'haig de comprar més per que no puc permetre que s'acabin.<br>En canvi amb el programari i el coneixament digital en general, el magatzem no queda mai buit, es fabrica (en aquest cas es codifica) al moment. El coneixament digital no és més que un plec de 0 i 1 que van grabats sobre un suport físic (que aquest si que ve del món on les coses son finites).<br><br>Això es un gran avantatge inherent en el desenvolupament de la societat, i en el cas que ens ocupa del programari. Qualsevol idiota  (idiota del grec, que era el que no volia saber res de la democràcia) poc constituïr-se com a empresa de software, entenent empresa com aquell ente que genera un producte.<br>Això crea una competència brutal. IBM va agafar al fill de uns col·legues (inversors a IBM) per que programès el sistema operatiu de uns trastos que volien vendre a partir del 8086, en lloc de fer-ho ells mateixos.  I aquell nano, que estava a la universitat, va veure com un noi havia montat el DOS per fer-lo correr en aquestos procesadors, pèro clar aquell noi no tenia contactes a IBM, i el nano si.<br>El nano li va comprar el DOS per un preu irrisori, i va tenir la genial idea (no era nova del tot, ja es venia software) de vendre el sistema operatiu independent de la màquina. <br>Aixi va neixer Microsoft. No hi veig cap ingerència de la democràcia en aquest fet. <br>L'història del GNU, de Linux, de Apple, de totes les grans empreses d'informàtica dels nostres dies tenen històries semblants, la d'algú que veu un problema o un pas més enllà de com serà el futur, i ho fa.<br>M'encanta, m'encanta que la humanitat evolucioni gràcies a liders que no esperen que algu ho faci, si no que ells hi van directament i ho fan.<br>Tambè varem tenir la sort de que en el comunisme hi hagues informàtica. El cas més important de software al comunisme que vull recordar ara es el TETRIS. El seu inventor va veure com la URSS es quedava la patent del joc i feia milions de rubles a la seva costa. <br>El seu inventor està o ha estat treballant a microsoft, i és un gran defensor dels drets d'autor i de patentar cualsevol cosa que surt del cap.<br>El meu líder preferit però és i serà en Richard Stallman. Ell ha dedicat tota al vida  a lluitar contra les patents de programar-hi. Mai ha lluitat contra els drets d'autor. <br>Vaig tenir la sort de que vingues a Girona i vaig poder-li fer la pregunta. Una pregunta que em faig cada dia, i que sé que el dia que no necesiti el temps per guanyar-me la vida dedicare tot el meu temps en aconseguir democràticament la victòria. <br>Li vaig preguntar al Sr Stallman, com es que vostè lluita contra les patents i només lluita contra les de software? Les altres no son igual de ridícules?<br>El Sr Stallman em va dir que malhauradament només es podia dedicar a lluitar contra les patents de programari per que el temps i l'energia de una persona es limitada i cal enfocar-se en alguna cosa realizable. Pero em va explicar com un australià havia aconseguit patentar la roda, només per fer una prova més com el sistema de patents es ilògic i irracional.<br><br><br>Tal com diu en Narcís tot el programari es segons vosté no democràtic. Pero la diferència es de lideratge.<br>Jo puc fer un fork de Minix i si soc prou líder (es a dir molt treballador) fer que aquest fork sigui gracies als meus seguidors el sistema operatiu més utilitzat del mon. <br>En canvi jo no puc fer un fork de windows, millorar-lo i treure'l al mercat. <br>Si vostè ha fet servir mai una distribució linux potser no ha caigut que l'empresa de la distribució afegeix les lines de codi que permet que sigui més multitasca que l'original de Linus. linus no aprova aquestes linees i no estan en el paquet que <a href="http://kernel.org" target="_blank">kernel.org</a> distribueix. Ara no recordo el nom del que manté aquest patch o fins i tot si encara es fa.<br><br></p><p style="margin:0.5em 0px">La democràcia te poc o res a veure amb el lideratge. La democràcia ens permet a ser liders a cualsevol (en principi) que tingui els coneixaments i la feina per arribar a on vulgui.<br>Vostè com a professor de unviersitat es un líder. Vostè per el seu propi esforç a arribat a un càrreg de molta trascendència a la nostra societat. Molta més que la que obstento jo venent avellanes, l'hi asseguro. Per mi un professor de universitat es més important que un futbolista, per que estic encantat d'anar a clase a veure com vostes treballen i s'expliquen com es millora el mon, molt més que anar a veure com uns paios corren radera de una pilota de pell d'un animal mort...<br>Pero el lideratge i la democràcia no son el mateix. Suposo que vostè en el seu curriculum haurà fet clases a grups de persones i vostè els ha liderat, ensenyant noves metolodogies de treball o com resoldre problemes que es presenten a la nostra societat. I fins i tot vosté com a líder que és, cuan n'era estudiant va estar a clases on vostè podia saber més del tema que no pas l'ho que ensenyava el professor.<br>Vostè podia haber agafat el lideratge de la clase (o no) i fer anar a tota aquella gent més enllà.<br>Pero si algu més de la clase que no n'era un líder en aquella matèria però si en convocar gent hagues montat un consell democràtic per fer caure el profesor, la clase no hauria acabat bé. Li aconsello anar a les clases de jardí d'infància i veurà com es un mon sense falta de lideratge, i com els docents d'allà lluiten per erigir-se com a líders de la clase i que els nens avancin en coneixaments i no es quedin amb el mateix sempre més.<br><br>Voste parla dels forks que no son bons i em posa l'exemple de io.js i node.js. Jo en canvi posaria javascript com un exemple del que no s'hauria de fer mai en res. Jo de fet no l'uso en res més enllà del estrictament necesari.<br>Javascript es un exemple de lideratge baix que asoleix èxit gràcies als fork. I aribarà un dia que hi haurà algu amb prou lideratge i prou recursos per ordenar el javascript i deixar-lo almenys en documentació com el php o el java. Potser el node.js tindrà el lideratge per donar documentació i posar ordre, qui sap. <br><br>Node.js del cual jo no en tinc més que remots coneixaments, estic segur que va neixer d'algu que volia anar més enllà del io.js. io.js Segur que per a moltes coses encara avui es usat, i serà l'empresa (el grup de programadors) que el mantenen que farà les millores que trobin pertinents.<br>La democràcia no se on cuadra, la veritat, en quins pasos segiràn els diferents sistemes informàtics. més enllà de enqueestes.<br>El que si que val aqui es el lliure mercat. Si una aplicació no ens compleix les espectatives es deixa morir com el windows 95, per exemple, o el seu fork el 98 o el fork d'aquest el Me.<br><br>Però cal recordar que javascript va neixer d'una empresa que va fer fallida. <br>El lideratge i els seguidors dons es el que manté el mon, més enllà de la democàcia. En Narcís te unes  aplicacions bonissimes, la web que permet gestionar bases de dades es brutal, un cop tingui seguidors, serà una aplicació que s'en sentirà a parlar moltísism, pero si arriba algú amb més lideratge que ell, i fa abançar l'aplicació amb documentació, traduccio, aconseguint més base de seguidors... <br>Aquest segon líder i el seu producte es guanyaràn el lloc en el mercat. Tot depen de la gestió de lideratge que faci en Narcís i del seguiment dels forks per detectar coses intresants. La democràcia (entesa en que tothom opini sobre el seu programa) més enllà de requerir un temps brutal (sobretot quan els seguidors siguin milers o milions) no es un bon sistema de desenvolupament. Es una bona font de opinions i enquestes, si n'hi ha molta gent que esta demanant un extra, o fent servir un modul extern, val la pena buscar el programador del mòdul extern i treballar plegats. O bé copiar-lo bilment.<br>Per exemple microsoft no va actualitzar el infame ie6 fins que va perdre cuota de mercat. Als anys 90 i principis del mileni, microsoft no va fer bona gestió del lideratge i potser l'hi acabarà costant la vida.<br><br>Ja per anar acabant li voldria remarcar coses:</p><p style="margin:0.5em 0px">1n parlar que el programari lliure no es democràtic i no dir res del programari privatiu, es una ofensa a la gent que regala el seu coneixament al bé comú.</p><p style="margin:0.5em 0px">2n El dret a l'autoria es un dret democràtic, tothom te dret a ser recompensat per el que ha fet a la vida, tant un professor universitari com un venedor d'avellanes que en el seu temps s'involucra en codi lliure.<br>3r Benvingut a la llista </p><div class="gmail_extra"><div><div class="h5"><br><div class="gmail_quote">El dia 11 de maig de 2016, 22:13, Narcis Garcia <span dir="ltr"><<a href="mailto:informatica@actiu.net" target="_blank">informatica@actiu.net</a>></span> ha escrit:<br><blockquote class="gmail_quote" style="margin:0px 0px 0px 0.8ex;border-left-width:1px;border-left-style:solid;border-left-color:rgb(204,204,204);padding-left:1ex">Un tret característic del moviment del programari lliure és que et<br>
puguis trobar amb una llista tant oberta com aquesta, a la qual<br>
subscriure's un membre de la UOC i poder comentar amb al·ludits.<br>
D'això molts en diuen ser democràtic, cosa que quasi no existeix pel<br>
programari privatiu.<br>
<br>
Segurament a l'esmentada nota de premsa n'hi hagués hagut prou de<br>
canviar l'expressió «programari lliure» per «programari informàtic», ja<br>
que CAP dels arguments no se sosté per comparació.<br>
Més que periodisme, ha semblat propaganda... tirant cap a l'insult.<br>
<br>
Veient la generositat amb la qual milers de persones han posat tant<br>
esforç en contribuir a la coherència entre principis, mitjans i<br>
finalitats en el programari lliure, i jo m'incloc, aquella nota de<br>
premsa que surt d'una empresa com la UOC ofen.<br>
<br>
<br>
<br>
El 11/05/16 a les 20:13, Jordi Cabot ha escrit:<br>
> Benvolguts/des,<br>
><br>
> M'ha arribat la indignació d'alguns de vosaltres respecte al comunicat<br>
> de premsa de la UOC. Com l'expert de la UOC mencionat allà m'agradaria<br>
> aclarir alguns punts que crec que s'han malinterpretat (accepto que en<br>
> bona part perquè el periodista en la nota de premsa es focalitza en la<br>
> part més sensacionalista del treball i pot donar una impressió que no és<br>
> la més adequada, culpa meva per no haver-ho discutit més amb ell).<br>
><br>
> Per tant, espero que perdoneu que tregui el cap per la vostra llista i<br>
> intenti aclarir alguns punts. Intentaré ser tant esquemàtic com sigui<br>
> possible per no convertir això en un llarguíssim correu. Tampoc és la<br>
> meva intenció començar ara un seguit d'interminables discussions via la<br>
> llista de distribució que segurament no és el mitjà més adeqüat per<br>
> fer-ho (més sobre això al final del correu).<br>
><br>
> Clarificacions:<br>
><br>
> - És un fet que la gran majoria de projectes no explica com es governen<br>
> (qui/quan/com decideix les coses) . Alguns projectes tenen un<br>
> <a href="http://contributing.md" rel="noreferrer" target="_blank">contributing.md</a> però que expilca temes més tècnics (que s'espera que<br>
> contingui un pull request per exemple) que no pas de gestió del projecte.<br>
><br>
> - És una opinió meva el fet de què els projectes haurien de ser més<br>
> transparents. Ser transparents no implica ser democràtics.<br>
><br>
> - És un fet que la gran majoria de projectes no són democràtics.<br>
><br>
> - Però jo no dic que els projectes hagin de ser-ho. Jo em limito a dir<br>
> (o era la meva intenció) que aquesta manca de democràcia crida l'atenció<br>
> i val la pena estudiar-ne els motius (i sí, en tot cas, ser més<br>
> democràtics ajudaria o no a l'evolució del projecte).<br>
><br>
> - De fet, aquesta discussió és part d'una proposta de recerca que<br>
> intenta millorar el desenvolupament de programari OS:<br>
> <a href="http://modeling-languages.com/very-large-community-software-development-erc/" rel="noreferrer" target="_blank">http://modeling-languages.com/very-large-community-software-development-erc/</a><br>
> intentant millorar/optimitzar la comunitat que hi ha darrera cada<br>
> projecte a través de diferents tècniques.<br>
><br>
> - Jo no sóc ni de lluny un programador però, encara que potser us costi<br>
> de creure avui, en els equips que he dirigit he fet sempre una defensa<br>
> aferrissada del programari lliure i hem distribuït sempre les nostres<br>
> eines com a programari lliure (cosa que quan treballava a França ens va<br>
> portar més d'un problema). Amb això intento dir que no sóc algú de fora<br>
> que intenta mirar el programari lliure com qui mira rates en un<br>
> laboratori sinó algú que ja fa temps que hi està involucrat i que com a<br>
> recercaire en informàtica (i informàtic) intenta millorar les coses des<br>
> de dintre.<br>
><br>
> - No sé si com a comunitat es reuniu de tant en tant però si ho feu i<br>
> voleu discutir alguns d'aquests temes, no tinc cap problema a acostar-me<br>
> a Girona i trobar-me amb vosaltres. De fet, això serà fins i tot útil<br>
> per mi. Quan més aprengui de les diferents perspectives que totes teniu<br>
> dels “problemes” del programari lliure millor. Creieu-me que ja he<br>
> parlat amb tants de vosaltres com he pogut i han sorgit sempre<br>
> discussions interessants (per exemple, al voltant de si l'opció de fer<br>
> fork si no t'agrada algo d'un projecte és realment una opció vàlida o<br>
> una manera de trencar la comunitat, tipus el què va passar amb io.js i<br>
> node.js) .<br>
><br>
> Espero que aquest context ajudi a entendre millor el comunicat i que via<br>
> email, telèfon o en persona poguem tenir discussions constructives.<br>
><br>
> Gràcies per la vostra atenció.<br>
><br>
> Jordi<br>
><br>
><br>
><br>
> --<br>
> <<a href="http://jordicabot.com/" rel="noreferrer" target="_blank">http://jordicabot.com/</a>>      Jordi Cabot / Research Professor<br>
> <a href="mailto:jordi.cabot@icrea.cat" target="_blank">jordi.cabot@icrea.cat</a> <mailto:<a href="mailto:jordi.cabot@icrea.cat" target="_blank">jordi.cabot@icrea.cat</a>><br>
> SOM Research Lab (ICREA - UOC)<br>
> <a href="http://jordicabot.com" rel="noreferrer" target="_blank">jordicabot.com</a> <<a href="http://jordicabot.com/" rel="noreferrer" target="_blank">http://jordicabot.com/</a>> / My team<br>
> <<a href="http://som-research.uoc.edu/" rel="noreferrer" target="_blank">http://som-research.uoc.edu/</a>> / My blog <<a href="http://modeling-languages.com/" rel="noreferrer" target="_blank">http://modeling-languages.com/</a>><br>
> <<a href="https://twitter.com/softmodeling" rel="noreferrer" target="_blank">https://twitter.com/softmodeling</a>> <<a href="https://www.facebook.com/modelinglanguages" rel="noreferrer" target="_blank">https://www.facebook.com/modelinglanguages</a>> <<a href="https://plus.google.com/u/0/+JordiCabot" rel="noreferrer" target="_blank">https://plus.google.com/u/0/+JordiCabot</a>> <<a href="https://es.linkedin.com/in/jcabot" rel="noreferrer" target="_blank">https://es.linkedin.com/in/jcabot</a>> <<a href="https://github.com/jcabot" rel="noreferrer" target="_blank">https://github.com/jcabot</a>><br>
><br>
><br>
><br>
> ________________________________________________________<br>
> LLISTA DE DISTRIBUCIO DE CORREU del GiLUG<br>
> --------------------------------------------------------<br>
> - Per a escriure a tothom de la llista, envia el teu missatge a: usuaris(arrova)<a href="http://llista.gilug.org" rel="noreferrer" target="_blank">llista.gilug.org</a><br>
> - Per a d'altres questions sobre la llista o subscripcio, autogestiona't a:<br>
> <a href="http://llista.gilug.org/mailman/listinfo/usuaris" rel="noreferrer" target="_blank">http://llista.gilug.org/mailman/listinfo/usuaris</a><br>
> * Tots els missatges queden publicats a:<br>
> <a href="http://llista.gilug.org/pipermail/usuaris/" rel="noreferrer" target="_blank">http://llista.gilug.org/pipermail/usuaris/</a><br>
><br>
<br>
________________________________________________________<br>
LLISTA DE DISTRIBUCIO DE CORREU del GiLUG<br>
--------------------------------------------------------<br>
- Per a escriure a tothom de la llista, envia el teu missatge a: usuaris(arrova)<a href="http://llista.gilug.org" rel="noreferrer" target="_blank">llista.gilug.org</a><br>
- Per a d'altres questions sobre la llista o subscripcio, autogestiona't a:<br>
<a href="http://llista.gilug.org/mailman/listinfo/usuaris" rel="noreferrer" target="_blank">http://llista.gilug.org/mailman/listinfo/usuaris</a><br>
* Tots els missatges queden publicats a:<br>
<a href="http://llista.gilug.org/pipermail/usuaris/" rel="noreferrer" target="_blank">http://llista.gilug.org/pipermail/usuaris/</a><br>
</blockquote></div><br><br clear="all"><div><br></div></div></div><span class="HOEnZb"><font color="#888888">-- <br><div><div dir="ltr"><div style="text-align:center"><div style="text-align:left"><a href="http://www.facebook.com/festuc" style="font-size:large" target="_blank">Eduard Vidal i Tulsà</a><span style="color:rgb(136,136,136);font-size:large"> <a href="tel:%2B34615629775" value="+34615629775" target="_blank">+34615629775</a></span><br></div><div style="text-align:left"><font color="#888888" face="arial, sans-serif" size="1"><i>Te mando este correo por que estas en mis contactos especiales, te mantengo informado por que alguna vez tu me diste tu correo electrónico, si no deseas recibir más información solo házmelo saber y no te enviaré ninguno más</i></font></div></div></div></div>
</font></span></div></div>
<br>________________________________________________________<br>
LLISTA DE DISTRIBUCIO DE CORREU del GiLUG<br>
--------------------------------------------------------<br>
- Per a escriure a tothom de la llista, envia el teu missatge a: usuaris(arrova)<a href="http://llista.gilug.org" rel="noreferrer" target="_blank">llista.gilug.org</a><br>
- Per a d'altres questions sobre la llista o subscripcio, autogestiona't a:<br>
<a href="http://llista.gilug.org/mailman/listinfo/usuaris" rel="noreferrer" target="_blank">http://llista.gilug.org/mailman/listinfo/usuaris</a><br>
* Tots els missatges queden publicats a:<br>
<a href="http://llista.gilug.org/pipermail/usuaris/" rel="noreferrer" target="_blank">http://llista.gilug.org/pipermail/usuaris/</a><br>
<br></blockquote></div><br></div>